Barcelona a 19 de Febrer del any 101 de la nostra era
Es evident que en qüestions estètiques es poden donar discrepàncies: A tu t’agrada David Bisbal, i jo prefereixo als Metallica. En qüestions morals o ètiques passa el mateix, no tothom tenim els mateixos gustos ni els mateixos condicionaments socio-culturals. Però en qüestions de veracitat o falsedat, el valor es Ú o Zero. Les coses son veritat o no ho son. Per exemple, si jo afirmo que puc moure un objecte amb la ment, això es veritat o no ho es. (En aquest cas no ho es)
Veritat o No veritat. Pensareu que es una visió simplista de les coses i que moltes vegades no pot ser tan senzill classificar una cosa com certa o no, i en canvi hi ha un mètode molt bo a l´hora de avaluar la veracitat d’una afirmació, d’una teoria, o d’un sistema sencer de creences. Aquest mètode es el que fa servir la Ciència des de fa més d'un segle, i s’en diu Mètode Científic. El seu funcionament es podria descriure com el següent procés:
1.- Observem quelcom del que desconeixem l’explicació. (Per exemple, em deixa de fer mal el cap després de prendre una pastilla Juanola)
2.- Elaborem, deduïm o inventem una hipòtesi que ho expliqui (per seguir l’exemple, la meva hipòtesi de partida es que la pastilla Juanola es la causant de la millora)
3.- Fem prediccions fent servir aquesta hipòtesi (Si administro una Juanola a tot aquell que li faci mal el cap, haig d’obtenir un alt percentatge de curacions, segons la meva hipòtesi)
4.- Dissenyem experiments destinats a comprovar aquestes prediccions, i els portem a terme. (Haurà de ser un experiment a doble cec, jo he de donar la pastilla Juanola a un grup de persones, i a un altre grup de persones els hi donaré una pastilla només amb excipient, o sigui, placebo. A més de no dir los-hi el que estan prenent, faré que l’avaluació de resultats la faci una persona que no sápigua qui ha pres què)
5a.- Si els resultats dels experiments estan d’acord amb la hipòtesi, tornem al pas 3. (Si el grup de control de les Juanoles ha obtingut un número de casos de curació sensiblement superior al dels que prenien placebo, faré repetir l’experiment per altres grups d’investigadors. Diguem-ne que deu o dotze més. Això s’en diu Meta-Analisi. Si tots aquests grups de investigadors obtenen el mateix resultat que jo, publicaré els resultats en premsa científica).
5b.- Si els resultats dels experiments no estan d’acord amb la hipòtesi, tornem al pas 2. (Si les Juanoles no obtenen millors resultats que el placebo, terminaré amb aquesta hipòtesi i buscaré una altre, i tornaré a començar el procés desde el pas 2)
D’aquest procés s’en diu “falsació” entenent com a tal l’intent de demostrar que una idea es falsa. De tal forma que després de suportar amb èxit un gran número de falsacions es quan es considera que una idea o teoria es sòlida.
A més, el pensament científic te entre d’altres aquestes màximes:
1. No s’accepta el principi d’autoritat. El que una persona de reconegut prestigi afirmi que quelcom es cert no converteix aquest quelcom en cert. (Per exemple, a Einstein mai li va semblar sòlida la Física Cuántica)
2. No s’accepta cap principi democràtic. Que la majoria afirmi que quelcom es veritat no ho converteix en veritat. (Si no, la terra seguiria essent plana)
Tot això que sembla tan complicat (espero que no avorrit) te un nom prou conegut. El Mètode Científic aplicat a la vida es el que molts anomenen Esperit Crític o Pensament Crític i com a doctrina filosòfica rep el nom de “Escepticisme”.
Es podria argumentar que totes les opinions son igualment respectables, i al igual que quan parlem de discrepàncies en qüestions morals o estètiques, pensar que el correcte es admetre que l’opinió d’un Astròleg val tant com la d’un Astrònom, o l’opinió d’un “Metge” Homeòpata igual que la del nostre metge de Capçalera a l’ICS. Però no es així. No es igualment respectable un camp de coneixement seudo-científic que un de científic.
Les seudo-ciències en cap cas superen el filtre del mètode científic, no aconsegueixen mai demostrar la seva veracitat, inclòs les que fan afirmacions mes radicals i estrafolàries. Els mètodes curatius de les pseudo-medicines no superen mai els estudis clínics a doble o triple cec. Per exemple, recentment un estudi a doble cec fet en directe al programa Horizon de la BBC ha desacreditat totalment la Homeopatia, es pot veure a Internet: [BBC 26/11/2002 - http://www.bbc.co.uk/science/horizon/ - en Anglès]
Els ufólegs i contactistes de extraterrestres mai han aportat una sola prova real d’allò que afirmen, i la Astrologia també ha estat desmuntada per estudis crítics en diverses ocasions. Un informe fàcil de trobar, tot i que en anglès es: [Carlson, Shawn. (1985) "A double-blind test of astrology", revista “Nature”, nº 318 (Dec. 5), págs. 419-425]
El primer que fem en posar en marxa el nostre Esperit Crític es exigir a la persona que fa una afirmació espectacular que presenti una prova concreta i concloent. Lluny d’aportar proves, els impulsors d’aquest tipus de corpus de creences es tanquen als seus dogmes, fan afirmacions que contradiuen principis bàsics de la ciència (com per exemple el principi homeopàtic dels “Infinitesimals”, que ignora l’existència del “Número d’Avogadro”), i tot i amb això aconsegueixen mes espai de difusió als mass-media que cap iniciativa de divulgació científica.
Les coses, com he dit abans, son veritat o no ho son. Si son veritat, s’han d’ensenyar, s’han de respectar, s’han de divulgar i s’han de fer servir. Si no son veritat, no. Però en la nostra societat, com diu la lletra del conegut tango “Cambalache”: “Todo es igual; nada es mejor; lo mismo un burro que un gran profesor”
Al cap i a la fi aquesta es l’elecció que hem de fer: Burro o Professor? Obscuritat o Ciència?